En vendre el bar, l'Anna i el
seu pare es traslladaren definitivament a Barcelona, el pare li
trobaren feina de porter en un dels pisos de la zona alta de de la
Ciutat Comtal, tenien casa sense pagar cap tipus de lloguer amb el
seu servei a la comunitat i un petit sou per altres despeses.
L'Anna mentre seguia estudiant, donava classes de
piano particulars que li permetien pagar els estudis i altres
despeses.
En un dels concert del Conservatori, ella estava
entretinguda rient i divertint-se amb els i les companyes del lloc
d'estudi, on en un moment que es va despistar en sortir a l'escenari
"plam" i aparegué davant de tot al costat de les
nenes petites.
En certa manera va ser una sort, perquè un dels
nois que estava a primera fila es va fixar amb ella no només perquè
cridava l'atenció la seva posició sinó perquè la trobà molt
maca, el noi anava acompanyat d'un professor que havia tingut ella
uns anys endarrere, professor de llatí, i els va presentar entre
actes; no van tenir gaire temps per conèixer cara a cara però si
per carta.
El noi marxava a fer la mili i li preguntà si la
podia escriure llavors va ser com es foren coneguent mica en mica i
d'escriure 1 carta per dia passaren a ser-ne 2...
Després del servei havia de tornar a Barcelona i
després de les cartes i parlar-ho per correu van decidir casar-se
per tal de que ell pogués anar a viure amb ella a casa i així fou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada