divendres, 5 d’abril del 2013

Una nova vida

Els dos enamorats arribaren a la tercera joventut i es traslladaren a un poble de l'Alt Penedès per gaudir de la tranquil·litat, però la mort trucà a la seva porta per emportar-se a la persona que més estimava i que encara estima, que li havia donat tota les noves experiències, una família, una nova llar...

La soledat envoltà a la nostra Anna, una persona dinàmica i divertida, llavors la seva filla li proposà que tornes a tocar el piano, que tornes a descobrir la música, aquella art que tant havia estimat i que encara estima i l'omple. 

Amb aquelles paraules, després d'haver-se tret el nivell C de català com a cosa pendent, buscà un lloc on li donessin classes de piano i acabà a l'Escola Municipal de Música, on la seva professora es més jove, te un estil de tocar diferent debussià. Li ensenya a tocar el piano amb les mans a prop de les tecles on les mans acaricien el piano, i fa treure un so que fins ara no havia conegut, esta molt contenta de tornar a tocar i aprendre més sobre el piano. 


Anna Maurette Isbert interpreta "Quejas o la Maja y el Ruiseñor" de Enrique Granados. Concierto de la Escuela de música de Vilafranca del Penedès el 22 de Febrero de 2013.

 Anna Maurette Isbert interpreta "Allegro de Concierto" de Enrique Granados. Concierto de la Escuela de Música de Vilafranca del Penedès el 5 de marzo de 2013. Se empezó a grabar con unos segundos de retraso, pero merece la pena escucharla.

D'altra banda, el director de la Coral de la Girada, una coral de barri li proposà que anés a cantar o a tocar el piano, que segur que s'ho passaria molt bé.

El director no es va equivocar, ha trobat una segona família amb qui compartir la seva afició a la música on tornar a donar classes de música, ara ja no a nens sinó a adults, on segueix ensenyant com si fos un joc.



Coral de la Girada celebrant Sant Josep

El treball de la terra

Després de vendre l'escola a l'Ateneu Instructiu, una escola que buscava fer ampliacions, van retirar-se cap a Gelida on varen fer de pagesos durant molts anys, aquí va ser on l'Anna va deixar de banda el piano per dedicar-se plenament a la producció agrícola, en especial a les figues.

Preparant les caixes de figues per anar vendre-les a MercaBarna

Cada cop tenien la finca més gran però va arribar una edat on ja estaven cansats i decidiren vendre-la amb molta pena, la seva filla ja havia pres el vol feia temps, llicenciada en advocacia i amb una família formada.

Era hora de descansar... 

L'amor de compartir i d'ensenyar

El marti de l'Anna era llicenciat en matemàtiques i volgué obrir una escola, compren l'edifici i el foren preparant. L'Anna feia classes de música, entre altres, tenia una classe de 40 alumnes i passava de classe en classe per donar la seva especialitat.

Li encantava ensenyar les obres de Richard Wagner, un dels seus compositors preferits, els hi posava "la història de l'holandés errante", on els hi feia escoltar la música i després fer una redacció d'allò que creien que succeïa i li fascinava la imaginació que tenien els nens i nenes, totes les redaccions eren diferents però totes identificaven els moments més intensos, el canvis, etc. Els hi ensenyava a escoltar la música.

La classe
Havia tingut algun prodigi per les seves mans però el nen decidí triar un altre camí que no el de ser pianista, quan explicava el que sentia quan feia de mestra els ulls se li il·luminaven.


L'amor i la música

En vendre el bar, l'Anna i el seu pare es traslladaren definitivament a Barcelona, el pare li trobaren feina de porter en un dels pisos de la zona alta de de la Ciutat Comtal, tenien casa sense pagar cap tipus de lloguer amb el seu servei a la comunitat i un petit sou per altres despeses. 

L'Anna mentre seguia estudiant, donava classes de piano particulars que li permetien pagar els estudis i altres despeses. 

En un dels concert del Conservatori, ella estava entretinguda rient i divertint-se amb els i les companyes del lloc d'estudi, on en un moment que es va despistar en sortir a l'escenari "plam" i aparegué davant de tot al costat de les nenes petites. 

En certa manera va ser una sort, perquè un dels nois que estava a primera fila es va fixar amb ella no només perquè cridava l'atenció la seva posició sinó perquè la trobà molt maca, el noi anava acompanyat d'un professor que havia tingut ella uns anys endarrere, professor de llatí, i els va presentar entre actes; no van tenir gaire temps per conèixer cara a cara però si per carta. 

El noi marxava a fer la mili i li preguntà si la podia escriure llavors va ser com es foren coneguent mica en mica i d'escriure 1 carta per dia passaren a ser-ne 2... 

Després del servei havia de tornar a Barcelona i després de les cartes i parlar-ho per correu van decidir casar-se per tal de que ell pogués anar a viure amb ella a casa i així fou.


La infància, l'adolescència i el piano

Tenia una gran afició a la lectura, com no podia sortir a jugar al carrer... Però el piano li canviar la vida, en veure la seva afició al piano el seu primer professor fou un vellet del poble. Fins que un dia el seu pare li va dir al Sr. Millet, que tenia una casa pairal a Masnou que escoltés a la seva filla tocar el piano, així que se la va endur a casa per fer-li unes proves i va quedar tant content que la seva dona se la quedar durant un temps per donar-li classes de piano, així que dels 7 fins al 12 rebé classes de piano per part del Mestre Millet

El primer concert

Quan complí els 12 li proposaren d'anar a viure a Barcelona, a casa dels Millet que vivien a sobre del Palau de la Música, oferint-li la oportunitat d'anar al conservatori de música de forma oficial, fins llavors s'havia examinat per lliure un cop l'any, quan entrà al Conservatori Municipal de Barcelona, ja tenia el grau mig de música, amb esforç i molt d'estudi. 

Assajant a casa

Per poder obtenir el títol s'havia de treure el batxillerat així que compaginava la música i el batxillerat, més endavant estudiar magisteri per poder exercir la  professió de mestre.

Durant el temps que estudià a Barcelona, havien succeït moltes coses a casa seva, la seva mare morí i el seu pare començà a perdre mobilitat, en part per la herència de la guerra, entre mig de tot això tingueren que vendre el bar, aquell lloc on la nostra protagonista havia crescut, havia descobert moltes coses amb la lectura i havia jugat i tocat el seu primer piano. 

Però d'algunes coses amargues apareixen d'altres de ben dolces...

El començament de la vida i la música...

Els pares de l'Anna eren unes persones humils on visqueren la guerra i la postguerra de la Guerra Civil Espanyola dels anys 1936 fins els 1939. 

Volien tenir tenir fills però no se'ls hi concebia, la dona era diavética i els qui ho són a vegades tenen problemes per concebre, així que resar les oracions de la novena on consistia a resar les oracions a Santa Ana1, mare de María, perquè li concedís el do d'una criatura:

Te suplico recomiendes mi petición a tu Hija, la Santísima Virgen María, para que ambas, María y tu, la presentéis a Jesús. Por tu valiosa intercesión sea cumplido mi deseo"2


I en resar l'última oració es complí el desig de la parella van ser pares i en honor a la verge que havia fet possible tenir una filla li posaren Anna.  

La mare de l'Anna quan la va concebre tenia 48 anys i creu que aquest va ser un dels motius per els quals els seus pares no la deixaven jugar al carrer per por a que li passés alguna cosa -"Tenien por que em pelés els genolls o m'estripés el vestit..."- Així que trepitjar poc l'escola, no anava cada cop que la seva mare escoltava que hi havia polls, grip, varicel·la, etc. Aprengué a llegir i escriure i fou una llibertat cap al joc i l'entreteniment; volia jugar fora de casa però no la deixaven així que s'entretenia llegint els llibres que trobava per casa. 

Els seus pares tenien un bar on els homes es reunien per prendre el cafè i cantaven sarsueles.  


Un dels clients habituals preguntà si podien portar un piano i aconseguiren un d'atrotinat però que per l'Anna va significar la seva joguina predilecte... - "Si no em deixaven jugar al carrer per por a que em fes mal o em pelés els genolls havia de buscar coses per jugar"- , era una nena i als 5 començà a tocar-lo com un joc, aprengué a tocar partitures amb un dit, després el que escoltava a la ràdio...

Creixé en un ambient musical, envoltada d'homes que cantaven i gaudien amb la música, amb un ambient familiar dins del bar del poble. 



_____________________________________

Introducció


El blog que es presenta va sorgir de la idea de que dona molta llibertat a l'hora d'escriure, de posar fotografies i vídeos, d'una forma senzilla i pràctica; a més a més dona la oportunitat de que hi hagi una continuïtat no només sigui un treball per la Universitat de l'assignatura de Formació de Persones Adultes. 

Abans de decidir si fer-ho en un blog es va preguntar a la persona de qui se li dedicava, amb el pensament de que més endavant ella mateixa pogués gaudir d'aquesta eina que dona la oportunitat d'expressar-se de múltiples formes, obrint una porta a arribar a diferents persones. 

La conegué en la Coral de la Girada, una coral de barri on l'ambient es molt familiar i molt càlid, li proposar escriure sobre la seva vida i, llavors, acceptar donar el seu testimoni de vida pensant que seria una manera d'ajudar a altres persones, amb comprensió i afecte narratiu.

"Com de les cendres ressorgeix l'au Fènix"

Es important destacar que l'haver escollit a aquesta persona en concret no ha sigut casualitat sinó perquè he vist en ella totes les qualitats, habilitats i sinceritat que buscava com l'interès per aprendre cada dia més, compartint que de totes les experiències ensenyen.